Potser mes acostumat a fer cròniques de sortides o curses amb BTT o de muntanya, aquesta serà la primera i no última, espero, que faré sobre el descens de barrancs.
No sóc molt entès en la matèria, però poc a poc i barranc a barranc intento aprendre el màxim possible, dels “Mestres Ninja” amb els quals m’ajunto.
Aquest passat més d’abril, mes concretament del dia 12 al 21, entre unes coses i altres ens vam ajuntar un grup de 7 companys, el Jordi, el Xipi, l’Eduard, l’Ivan, el Xavi, el Tudel i jo (Farrera), per anar a passar uns dies a la fabulosa illa de Còrcega.
El viatge va començar de la següent manera, el divendres al matí sortíem de la Terra Ferma amb les furgonetes direcció França per anar a buscar el Ferry a la ciutat de Toulon.
Dissabte a primera hora del matí i després de navegar tota la nit vam arribar al port d’Ajaccio i a partir d’aquí ja va començar el festival de barrancs.
Còrcega es una illa ideal per la pràctica de qualsevol esport a l’aire lliure, ja sigui bicicleta, trekking, escalada, alpinisme (hi ha muntanyes de mes de 2700 m), vies ferrades, snorkel, submarinisme, etc …
I nosaltres ho vam encarar tot cap al descens de barrancs, en vàrem fer 8, però val a dir que n’hi ha més de 100 de ressenyats.
La llista dels barrancs i la localització, es la següent:
- Baracci (Santa Maria-Figaniella)
- Pulichellu (Col de Bavella)
- Purcaraccia (Col de Bavella)
- La “Vacca” (Alta Rocca)
- Piscia di Gallu (Alta Rocca)
- Richiusa (Bocognano)
- Ruisseau du Dardu (Calanches de Piana)
- Ruisseau du Petra Leccia (Castirla)
Tots ells barrancs molt, però que molt bonics, alguns amb salts i tobogans espectaculars, d’altres amb ràpels que recordarem tota la vida, paisatges de postal, etc … Bé amb paraules costa bastant d’explicar, s’ha de veure i viure!!!.
També ens va donar temps de fer una mica de turisme, vam visitar Ajaccio, Bonifaccio, Porto, Piana i Bastia, entre altres petits llogarets on acampàvem dia a dia.
I rés després d’aquesta experiència, el dissabte dia 20 vam acabar l’últim barranc, i després de trobar-nos amb els 2 kaiakeros que també baixaven pels increïbles rius d’aquesta illa, vam començar el viatge de tornada, primer fins a Bastia a buscar el Ferry i després des de Toulon fins a Lleida.
I fins aquí la crònica d’aquest viatge, que esperem que no sigui l’últim a aquesta illa que ens ha deixat a amb molt bon sabor de boca.
Salut, quilòmetres, pedals, tobogans de la muerte i gas a tope !!!!!